La cotxa fumada és un ocell força abundant a Catalunya. Segons els darrers Atles publicats passa de les entre 35.981 – 69.959 parelles* durant l’època de cria als entre 457.893 – 688.537 individus** a l’hivern. És evident per tant, que a l’hivern, a Catalunya es rep una població centre/nord europea abundant, tal i com evidencien les poques recuperacions d’ocells obtingudes, gràcies a l’anellament d’aquesta espècie. La poca informació obtinguda fins a la data de recuperacions, ens aporten molt poca informació sobre la fenologia de les diferent poblacions europees i també son poques les evidencies de la existència de possibles trets diferencials en quan a la biometria, coloració, etc.

La variació de subespècies, està limitada a dues subespècies habituals a Europa (tan sols una de reconeguda oficialment), entre les quals es pot trobar solapament a alguns indrets del centre de l’estat espanyol. En canvi a Catalunya, majoritàriament trobem a la subespècie gibraltariensis a l’igual que a Europa, al marge d’alguna cita de la subespècie aterrimus, ( encara no reconeguda com a subespècie), més comú a Portugal i el centre i Est de l’estat espanyol.

Un dels trets més curiosos i poc estudiats de la Cotxa Fumada, consisteix en els dos morfotipus diferents de les poblacions juvenils a la tardor. Així, podem trobar individus mascles joves amb una diferenciació de plomatge nou amb trets d’adult, anomenat “paradoxus”, i un altre completament diferent anomenat “cairii” que no presenta cap tret diferenciador en el seu plomatge i que per tant és difícilment diferenciable del plomatge de les femelles joves. Aquesta és una qüestió molt poc estudiada.

La poca literatura científica envers la Cotxa fumada, i la dificultat d’obtindre informació mitjançant l’anellament científic per les poques recuperacions obtingudes, han motivat el present estudi.

* Estrada, J., Pedrocchi, V., Brotons, L. & Herrando, S. (eds.) 2004.
Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1.999-2.002.
Institut Català d’Ornitologia (ICO) / Lynx Edicions, Barcelona.

** Herrando, S. Brotons, L. , Estrada, J., Gullar, S & Anton, M (eds.) 2011.
Atles dels ocells de Catalunya a l’hivern 2.006-2.009.
Institut Català d’Ornitologia (ICO) / Lynx Edicions, Barcelona.