Amb una mostra de 405 individus joves de Cotxa fumada, amb edats euring entre 3 i 5, en funció de la data de la captura, s’ha pogut determinar que un 10% dels individus fan servir l’estratègia de muda del morfotipus Paradoxus.

Tal i com es pot apreciar ala taula de dades adjunta, concretament un 10’12% del total de Cotxes fumades joves es van determinar com a Paradoxus davant del 89’88% de morfotipus Cairii. Les dades estudiades també ens demostres que aquest percentatge es podria repetir perfectament en tots els períodes de tardor/hivern en els que la Cotxa fumada jove manté el seu plomatge juvenil. Aquesta data queda ratificada amb un anàlisi més detingut de les xifres, ja que si analitzem els períodes amb una mostra prou representativa de més de 100 exemplars analitzats, els percentatges son un 9’82% de Paradoxus per al període 2.009/2.010 i un 8’18% de Paradoxus per al període 2.011/2.012. Malauradament en els altres períodes estudiats des del 2.003, la poca quantitat d’exemplars capturats poden desvirtuar les dades.

A data de publicació d’aquesta noticia, a l’estació La Torreta s’han capturat tan sols 4 exemplars de joves de Cotxa fumada entre els que hi ha un morfotipus Paradoxus.

Amb aquest percentatge analitzat, ara cal intentar determinar mitjançant l’estudi “Cul roig” les possibles causes de l’ús d’una estratègia o un altra en la muda parcial del plomatge juvenil. Com a possibles hipòtesis, cal tindre en compte la possibilitat de que els individus prefereixen l’estratègia Cairii per no tindre que competir amb els mascles adults en els territoris d’hivernada. Aquesta hipòtesi però, quedaria invalidada si finalment es pogués demostrar que els ocells es veuen entre ells de manera diferent de com els veiem els humans, fet que també podria significar que aleshores entre els exemplars de Cotxa fumada també es poden diferenciar els sexes entre els que fan servir l’estratègia de muda Cairii, i si això és així, llavors aquesta hipòtesi deixaria de tindre sentit.